El cas Knafo

(En memòria d’en Rodrigo Knafo i de la seva ànima) 

El dia que el noi va morir, jo estava amb els meus pares al pis tercer del carrer Hermanos Landa (ara Unió), número 3. Ma mare, des del balcó, es mirava la manifestació de la Rambla. Jo estava darrera seu; mon pare, al saló. Vaig sentir una detonació; ma mare va tirar-se enrera, va dir -Òstia! -i, acte seguit, una munió de gent al portal del costat s’aplegava al voltant del Rodrigo. L’endemà, TVE anunciava que un lladre havia caigut mentre escapava de la policia. He relatat aquest episodi vàries vegades: a dos germans del Rodrigo, a un historiador tarragoní i a una persona dedicada a recuperar la memòria històrica. Esperava ser cridat davant la justícia, però fa l’efecte que no interessa tancar el cas. No ho sé. Tampoc sé si el guàrdia que va disparar la pilota de goma o el pot de fum tenia intenció de matar. Sí sé que en Rodrigo mereix descansar en pau.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

The values of the U.S.A. This post is mainly addressed to my brothers and sisters in the U.S.A. who are attending the dismantlement of their society by antagonistic forces, both of which need to be reminded of the principles that created their country -I am not American. It is said and accepted that the Founding Fathers incarnated, first, the spiritual values of Christianity and, second, the social and political values of Democracy. What is left of all that in your daily life is a question you yourselves must answer in total honesty and objectivity for, I’m afraid, your country is at great danger of imploding, dissolving or disappearing altogether . You can’t deny you have built a tough future for yourselves in and out of your nation by forgetting the value of culture and letting Hollywood and its monster-movies rule over your spirit. Also, trusting the news just because they made you believe the United States of America were a great nation and considered as such all around the glob...
Leer más
Guerra en Ucrania Creo que hoy, 29 de mayo del 2022, por primera vez desde el 22 de febrero pasado, los periódicos españoles han dejado de publicar noticias sobre la guerra ruso-ucraniana en primera plana. La victoria del Real Madrid se lleva la primicia. Dudo que exista alguien tan desalmado como para no sorprenderse. Durante semanas nos bombardean con masacres, crímenes de guerra, hítleres renacidos y, al rato, prefieren informarnos sobre Eurovisión y el deporte. El ser racional occidental que somos debería pasar de un discurso al otro con total indiferencia emocional para seguir creyendo en los medios de comunicación. Afortunadamente, no somos como ellos ni como nos quieren. La guerra en Ucrania necesita de un análisis serio. Las víctimas de la invasión, intervención, operación o como deseen llamarla, merecen saber por qué y de quién son víctimas. Por mi parte, me hago las siguientes preguntas: Primera: ¿por qué no se disolvió la OTAN con la desaparición del Pacto...
Leer más
La catalanització de la Vall d’Aran Des que el meu mestre de llengua i lliteratura catalanes ens va dir que els aranesos no eren catalans sinó occitans -ara deu fer quasi trenta anys- que vaig entendre que calia preservar la seva cultura i llibertat, de la mateixa manera com desitgem preservar les nostres. No obstant, des de la Generalitat, sembla que la cultura i la llibertat s’entenen d’una manera no pas tan equitativa sinó, més aviat, intrusiva. Com, si no, s’explica que els habitants d’una comarca -alhora, una regió- tan excepcional hagin d’estar obligats a aprendre i emprar el català o a obeir lleis que no els interessen? És per què pertanyen administrativament a Catalunya? Com pot un català -sigui qui sigui- defensar l’obligatorietat d’una llengua o d‘una llei després del mal que ens ha causat la prohibició de les nostres llibertats i la nostra cultura? No és responsabilitat nostra, per administrar el seu territori, afavorir que els aranesos es desenvolupin en llibertat? Com...
Leer más