La catalanització de la Vall d’Aran

Des que el meu mestre de llengua i lliteratura catalanes ens va dir que els aranesos no eren catalans sinó occitans -ara deu fer quasi trenta anys- que vaig entendre que calia preservar la seva cultura i llibertat, de la mateixa manera com desitgem preservar les nostres. No obstant, des de la Generalitat, sembla que la cultura i la llibertat s’entenen d’una manera no pas tan equitativa sinó, més aviat, intrusiva. Com, si no, s’explica que els habitants d’una comarca -alhora, una regió- tan excepcional hagin d’estar obligats a aprendre i emprar el català o a obeir lleis que no els interessen? És per què pertanyen administrativament a Catalunya? Com pot un català -sigui qui sigui- defensar l’obligatorietat d’una llengua o d‘una llei després del mal que ens ha causat la prohibició de les nostres llibertats i la nostra cultura? No és responsabilitat nostra, per administrar el seu territori, afavorir que els aranesos es desenvolupin en llibertat? Com és que cal posar en evidència una veritat tan evident? Quina obligació tenen els aranesos de parlar català si ja parlen castellà i, amb tal llengua vehicular, poden comunicar-se amb qualsevol ciutadà o institució veïna? En tot cas: per què no els demanem la seva opinió? Tenen dret a escollir. No pertanyen a la nació catalana, per molt que ens dolgui, i podeu estar segurs que, si un dia Catalunya és independent, la Vall d’Aran iniciarà un moviment d’independència propi. L’Aran, geogràficament, s’obre a Occitània; la seva gent era originàriament basca, encara que va patir una romanització molt més forta que els bascos de la costa; els aranesos no han estat mai catalans ni francesos, si bé van demanar la protecció dels primers per a seguir gaudint de les seves llibertats. Si ara se senten més espanyols que catalans, no serà perquè senten que Catalunya els vol arrebatar els seus drets i ja no els defensa com abans? No pot ser que neguem l’autogovern a la Vall d’Aran si el reclamem a Madrid. La Vall d’Aran no és Catalunya, però no cal que ho sigui perquè col·laborem plegats i ens entenguem.